En el marc de la campanya “No prejuicios” impulsada per la Federació de Dones Gitanes Kamira han nascut les recomanacions pel tractament de la comunitat gitana als mitjans de comunicació.

Celebrem la iniciativa i esperem que tots els mitjans de comunicació del país les facin seves. Els avenços que s’han realitzat en les últimes dècades en matèria de polítiques públiques d’inserció i de no discriminació envers la comunitat gitana, són indubtables, però encara queda molt per fer ja que estem molt lluny de fer desaparèixer els prejudicis.

Els mitjans de comunicació, com, agents responsables de la construcció d’ idees, identitats i imaginaris, tenen la responsabilitat de deixar d’associar a la comunitat gitana, a fenomens de marginalitat, pobresa i delinqüència.

A partir d’ara, la comunitat gitana té un altre aliat al seu costat. No ens oblidem que a part de la comunitat gitana espanyola, actualment existeix una comunitat important de gitanos procedents de l’est d’ Europa vivint al nostre pais. Està a les mans de la nostra societat acceptar o denunciar aquests missatges racistes i estereotipats que només empitjoren la convivència diària de les diverses comunitats existents al nostre territori.

Recomendaciones medios de comunicación

El passat 4 de novembre la República Txeca va rebutjar la proposta del Consell d’Europa de compensar de forma extrajudicial a les dones gitanes estilitzades entre 1966 i 2012, que van ser mutilades sota amenaces de no rebre subsidis socials o per obtenir mitjans financers .

“Una sentència judicial ha de ser el camí per a la indemnització per danys en els casos d’esterilització involuntària”, ha assenyalat avui el primer ministre, el socialdemòcrata Bohuslav Sobotka.

El màxim que Praga està disposada a fer és “oferir assistència legal gratuïta o a cost raonable a tots aquells que la necessitin”, ha precisat el polític esquerrà, el país ha intentat sense èxit cercar una via de compensació legal per a aquestes persones.

Per aquest motiu, desenes de dones gitanes es van dirigir la dècada passada al Defensor del Poble, sobretot en constatar que corrien el risc que el suposat delicte prescrigui i no obtindrien justícia.

El comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muižnieks, va comunicar el dia 4 per carta a l’executiu txec la decisió adoptada pel Consell d’Europa, que torna a denunciar el que considera com a situació discriminatòria de la comunitat gitana.

A més d’insistir en la qüestió de la indemnització a les dones esterilitzades, Muiznieks es refereix també a la necessitat de clausurar una granja de porcs a Lety, al sud del país, un lloc on hi va haver un camp de concentració nazi en què van morir molts gitanos on la II Guerra Mundial, i que té un senzill monument memorial.

El Govern txec va acordar aquest any la seva intenció de tancar aquesta granja i adquirir el solar per edificar un memorial més digne, i Sobotka va confirmar que “les negociacions de compra estan en marxa”.

El Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d’Europa va reaccionar amb una nova carta a la denúncia realitzada pel “European Roma and Travellers Fòrum” (ERTF) contra la República Txeca.

Aquest comitè considera que els gitanos txecs pateixen més per “la falta d’accés a l’habitatge, segregació residencial, condicions de vida inadequades i execució de l’habitatge”.

Amb el títol “Brüder der Nacht” (Germans de la Nit) aquest documental es fica de ple a la història de la prostitució masculina romaní fent el seguiment d’ un grup de joves Romà que arriben a Viena amb la intenció de tenir llibertat i guanyar uns diners. Només disposen dels seus cossos i és allò que posen en venda.Tracten de calmar la seva situació lluny de casa fent grup amb els seus col.legues i atenuar la sensació de desampar, tot i així, les nits són llargues i plenes d’ imprevistos.

Segons termina la nit, la seva segona vida comença amb la lluita per mantenir llurs famílies i fills.

El documental està previst estrenar-se pel mes de febrer del 2017. El seu director és Patric Chiha i té una durada de 88 minuts.

Aquest dimecres 16 de novembre de 2016, s’ha inaugurat a la Biblioteca del Nord de Sabadell el primer Fons Documental del Poble Gitano a Catalunya, obert a tota la ciutadania.

El fons ofereix més de 200 volums entre revistes, llibres i audiovisuals.

La Fundación Secretariado Gitano ha fet pública la seva nova campanya de sensibiltzació, contra l’ estigma i la discriminació vers el poble gitano.

El 16 de novembre de 2016, Diada Internacional per a  la Tolerància, Amanda, una jove gitana va a tatuar-se un prejudici com a protesta pel rebuig social cotidià vers la població gitana. Ajudeu-nos a parar aquest tatuatge i convertim-lo en positiu, usant el hashtag #ElTatuajeQueMásDuele.

el tatuaje que mas duele

Público, 15 de octubre de 2015

Carolina Tulbure

El filósofo húngaro denuncia el Estado policial impuesto por Viktor Orbán, advierte de que la izquierda ha desaparecido del mapa y califica a los países europeos como posfascistas.

Continua llegint →