2012

–  Agost 2012. França repatria més de 200 gitanos romanesos que viuen en campaments 

La policia francesa ha desallotjat aquest dijous dos campaments de gitanos romanesos a prop de Lilla, al nord del país. En total, unes 200 persones seran repatriades a Romania en el marc del programa “Ajuda humanitària al retorn”.

Les ONG asseguren que es tracta d’expulsions encobertes sota el pretext d’ajuda humanitària, perquè el retorn és voluntari. Els adults que l’accepten reben 300 euros i els infants, la meitat, a més del bitllet d’avió, una mesura que ve del mandat de Nicolas Sarkozy.

El Ministeri de l’Interior ha assegurat que l’evacuació dels campaments il·legals es duran a terme “amb fermesa” després de rebre una autorització judicial. Per la seva part, els voluntaris que assisteixen els residents en campaments denuncien que els retorns voluntaris són “expulsions camuflades” que, a més, poden suposar “dilapidar el diner públic, perquè molts tornaran a venir”.

Aquesta setmana, les forces de seguretat també han desallotjat campaments dels afores de Lió i la rodalia de París.

L’expulsió de ciutadans romanesos ja va ser motiu de polèmica durant el mandat de l’anterior president francès.

– Agost 2012. La Noruega de les tenebres desprecia els gitanos.

La Vanguardia, 14.8.12

L’aniversari de la massacra d’Utoya coincideix amb un gran debat nacional sobre els gitanos romanesos que últimament demanen caritat pels carrers d’Oslo

Els actes celebrats el passat 22 de juliol per tot Noruega, amb motiu del primer aniversari de la massacra portada a terme pel terrorista Anders Behring Breivik a Oslo i Utoya, han servit per recordar l’aspecte més important d’aquells històrics moments: el clam popular que va esclatar de manera espontània i generalitzada en protesta de la intolerància i les idees totalitàries.

El concert de clausura, celebrat davant de l’Ajuntament d’Oslo, constituí un acte multitudinari en el que hi participaren unes 60.000 persones, ben equipades amb impermeables per desafiar el vent i la pluja que els serveis de meteorologia havien pronosticat. Quasi al final del concert arribà el moment més emotiu, amb l’aparició no programada de Bruce Springsteen a l’escena que, acompanyat del guitarrista Steven Van Zant, interpretà “We Shall Overcome”. Era possiblement el millor homenatge que aquell artista podia oferir a les 77 víctimes mortals de l’acte terrorista de l’any anterior.

Aquesta commemoració ha vingut precedida d’un gran debat nacional, iniciat pels partits de dreta, sobre el problema dels gitanos o romanís procedents de Romania, que últimament demanen caritat pels carrers d’Oslo. La seva presència ha estat objecte d’insults, acusacions, i fins i tot amenaces de deportació, oblidant que això seria una actuació il·legal doncs es tracta de ciutadans europeus.

A la vista d’aquests fets, i de manera especial per produir-se en els moments actuals, el primer ministre noruec Jens Stoltenberg ha declarat que “està molt indignat al comprovar l’odi que s’ha manifestat contra els gitanos, durant el debat que ara vivim a Noruega sobre aquesta qüestió. Estem presenciant l’expressió del pensament d’un grup social que es pot considerar perillós”.

Referint-se a la presència de gitanos que, encongits, estenen la mà demanant caritat pels carrers de la econòmicament rica Noruega, s’ha dit que hi ha gent que no ha après absolutament res del que va passar el 22 de juliol del 2011. En un d’aquests comentaris, s’assegurava que els gitanos ens han ensenyat el que representa la pobresa desesperada. La pregunta que es formulava a continuació era si es tractava d’una imatge real, que a una tenebrosa i rica Noruega no li agrada presenciar.

El secretari general del Consell d’Europa a Estrasburg, el noruec Thorbjorn Jagland, que es troba de vacances al sud d’aquest país ha advertit, en declaracions a la premsa, contra la mentalitat de “bombolla noruega”, referint-se al poc interès que demostra aquest país per la política europea. Si en aquests moments es plantegés l’ingrés de Noruega a la Comunitat Europea, el 74,8% votaria en contra.

Jagland ha criticat amb duresa el llenguatge usat per persones amb càrrecs oficials o procedents dels barris residencials que, quan parlen dels gitanos, ho fan de manera similar a la d’altres llocs d’Europa, “un llenguatge que ens hauria de preocupar”. S’ha preguntat que “si pel fet de ser tan rics resulta difícil enfrontar-se la misèria, quan la tenim al voltant nostre a Noruega”. Jagland és president del Comitè del Premi Nobel de la Pau, i anteriorment primer ministre de Noruega. Ha participat en actes commemoratius de la massacra del 22 de juliol.

El Consell d’Europa, ha recordat Jagland, ha elaborat una estratègia sobre el problema de la inserció dels gitanos a la societat, que també es segueix a la Unió Europea. Ha assegurat que “Espanya ha donat el millor exemple en el camp de l’aplicació d’aquesta estratègia, desmuntant guetos de gitanos i enviant als seus fills a les escoles”.

Ha dit també que és un problema al que avui s’enfronta tot Europa, doncs les minories estan sotmeses a una gran pressió, i això fa referència als jueus, musulmans i gitanos. Es tracta d’una herència negativa del passat que pesa sobre Europa, que no s’ha pogut vèncer i que floreix quan es presenten temps difícils.

En el marc d’aquests debat, la premsa noruega ha recordat que els gitanos que han arribat mostren als noruecs allò que realment representa una misèria desesperada. Mirant al passat, s’ha parlat de la brutal persecució dels gitanos portada a terme per l’Alemanya nazi, que n’envià 220.000 a les càmeres de gas. No s’ha oblidat tampoc un moment del passat de la història noruega en el que es va prohibir l’entrada als gitanos, fins i tot si tenien passaport noruec. I en el que les autoritats els hi prenien els fills.

I per tornar al que citava al principi, sobre el paper dels partits de dreta noruecs sobre el tema dels gitanos: les enquestes donen per segur que aquests partits triomfaran en les eleccions al Parlament de l’any vinent. Això fa suposar que treballaran per prohibir la mendicitat, una mesura retrògrada que fa anys rebutjà el parlament noruec.

– Agost 2012.«Quan vaig arribar vaig comprar un munt de txutxes»

Hi ha un cafè al barri de Sant Antoni que li recorda la seva Craiova natal, una ciutat de 300.000 habitants al sud-oest de Romania. És un local «chic», on la gent es coneix, parla en veu baixa i llegeix amb calma la premsa. Quin lloc millor per parlar sobre identitat i tòpics culturals que un cafè anomenat Tarannà.

El seu país sol ser notícia pels robatoris, la misèria i la corrupció.Ho estic vivint com un trauma. Treballo en un hostal de turistes a Bar-celona i molta gent es queixa: «Els romanesos m’han tornat a robar» o «els gitanos romanesos han fet no sé què». Em sento ofesa quan diuen que els romanesos roben, però no puc defensar-me més enllà de dir que jo no sóc com ells.

-¿I què li diuen quan saben que vostè també és romanesa? «¡Impossible»!, exclamen. Abans jo deia obertament que era romanesa, però ara ja no. Aquí he conegut estudiants romanesos que fins i tot neguen ser de Romania i això em fa molta pena. Si veig algú del meu país robant al metro, m’agafen ganes de matar-lo.

-¿Què està passant a Romania?És un país molt pobre i encara està lluitant amb les restes del comunisme. No són només els gitanos els que roben, també hi ha un munt de romanesos que no són gitanos i que se senten empesos a robar. No tenen cap futur, no tenen educació, passen de qualsevol moral i això desferma els instints més primitius. No hi ha pitjor crim que el d’un Govern que envia el seu poble a buscar-se la vida fora.

-No és el seu cas. Jo vaig acabar Filologia romanesa i anglesa i fa dos anys vaig venir a Barcelona a fer un màster. Era la primera vegada que sortia de Romania. A Craiova veia un estranger un cop a la setmana, parlava romanès, menjava menjar romanès i aquí tinc amics catalans (pocs però excepcionals), comparteixo pis amb un brasiler i un alemany i treballo en un hostal on arriba gent de tot el món. Conèixer tanta gent diferent et fa més obert i tolerant.

-¿S’hi quedarà? Molta gent em diu que no torni, però no és tan fàcil. Està bé perquè guanyo un sou equivalent a un lloc directiu del meu país, però els diners no reemplacen el que tinc a Romania: la meva família, els meus amics, el menjar, les meves coses… Quan estàs a l’estranger, aprecies més el teu país.

-¿Vostè què sabia de Barcelona? Poc. No vaig voler llegir guies, sinó descobrir la ciutat per mi mateixa. Com que no tenia mapa, al principi moltes vegades em perdia i això m’obligava a parlar amb la gent. M’encanta allunyar-me del centre i seure en un banc a observar la gent i escoltar els vellets parlar en català.

-¿A on envia els turistes que s’allotgen al seu hostal? Quan em pregunten on poden veure flamenc, menjar paella i beure sangria, els dic: «¡Hola! ¡Sou a Catalunya!» No els envio mai a la Rambla; no em sembla el millor lloc per descobrir una cultura. Els recomano l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb el seu jardí idíl·lic; passejar per Montjuïc i veure el mar des d’allà; pujar a la terrassa de Les Arenes per veure la ciutat; anar abans al CaixaForum que al museu Picasso i, sobretot, perdre’s pels carrers i escoltar com parla i com es comporta la gent.

-Hi deu haver coses que no li agradin. No m’agrada el capitalisme. A mi em va transformar. Abans apreciava molt més les coses: no tenia gaire roba i tenia dos parells de sabates que m’havia comprat amb tots els meus estalvis; en canvi aquí em compro qualsevol cosa, vaig al restaurant molt seguit i estic més estressada. No faig les coses amb el mateix plaer.

-¿Com ara què? Doncs menjar una taronja, per exemple. La taronja era màgica per a mi. A Romania són molt cares i només en podem menjar per Nadal. La meva germana i jo somiàvem amb litres de suc de taronja que ens regalimava per la boca. En canvi aquí en puc menjar quan vulgui. ¿Sap què va ser una de les coses que més em van impactar? La quantitat de botigues de gominoles que hi ha a Barcelona. ¡És el somni de qualsevol nen!

-Se’n devia fer un tip. Quan vaig arribar em vaig comprar cinc bosses de patates i un munt de txutxes. No m’hi vaig poder resistir.

-Li haurien de pagar per millorar la imatge de Romania. No sóc l’única i alguna cosa hem de fer. Som part de la Unió Europea i hem de construir-nos una imatge millor.