2010

–  Setembre 2010.No tots robem”.

El Periódico.El col·lectiu a BCN creu que, facin el que facin, són vistos com a carteristes.

Ana Maria Maldovan, una gitana romanesa de 20 anys que viu de la mendicitat i resideix en una casa abandonada a Barcelona, va trucar a la policia divendres passat per denunciar que un jove magribí estava pegant a un compatriota davant la vivenda. «Li van pegar per tot arreu, li van trencar unes quantes dents i després el van moure per veure si estava mort», assegura. Tot just va arribar la policia, la noia, el seu marit i la seva sogra van acabar detinguts. Ana Maria, que tenia dos mòbils a la butxaca, va haver de passar la nit a la garjola perquè no en tenia factura. La van acusar d’haver comprat o rebut un telèfon robat, segons van confirmar els Mossos d’Esquadra. I la seva sogra, una dona de 42 anys, també va ser acusada d’agredir el jove marroquí, segons consta a l’acte del jutjat.

Pocs dies després, Ana Maria llegeix una notícia en un diari que li crida l’atenció: el Govern de França vol expulsar tots els gitanos romanesos del país o, almenys, això és el que recorda. Però, preocupada per guanyar prou per mantenir-se i enviar diners al seu pare malalt a Romania, no hi dóna més importància. No ha tingut temps de pensar si aquesta situació es pot repetir a Espanya. Ni tan sols ha reflexionat sobre si es tracta d’una injustícia o un acte de xenofòbia. La supervivència té altres urgències. «De veritat, no he pensat en res d’això. Estic preocupada per reunir 50 euros cada dos dies per enviar al meu pare malalt», confessa.

La família d’Ana Maria, com molts altres gitanos romanesos, manté una visió idíl·lica de França. «Amb tres nens, pots rebre 1.400 euros i una casa en alguns pobles. Això és el que em diuen els meus amics que hi viuen», comenta Carmen, la seva sogra. Però malgrat això, no han anat mai a França per evitar coincidir amb part de la família amb la qual no mantenen bona relació.

A Espanya, el seu desconeixement de la forma de vida de la ciutat i dels seus drets fa que tinguin por de qualsevol estrany que se’ls acosta a preguntar alguna cosa. «Tenim por de la policia. L’altre dia em van pegar i em prendre 20 euros i em van dir que em podien expulsar a Romania si denunciava els agents», afirma Sergiu, de 21 anys, marit d’Ana Maria, i en tractament contra el càncer.

Als gitanos romanesos els costa entendre per què Ana Maria va estar a la presó per tenir un mòbil sense factura o per què a un altre habitant de la casa li han decomissat el violí que feia servir per demanar diners al metro. «Aquí qualsevol abusa d’aquesta família. Els marroquins que abans ocupaven la casa o la mateixa policia. Són vulnerables perquè són gairebé analfabets, no coneixen l’idioma ni les lleis», assegura un home gran espanyol que viu en una altra ala de la casa.

Altres dedicacions

Malgrat que el col·lectiu ha estat estigmatitzat per cometre furts en llocs turístics, bona part dels gitanos romanesos es dediquen a la recollida de ferralla o a la mendicitat, que és considerada pel grup com una forma de treball més. «Sempre hem de dir que no tots els romanesos robem», diu Carmen.

La família rebutja tornar a Romania perquè allà és gairebé impossible aconseguir feina i no poden viure de la recollida de ferralla o de la mendicitat tan fàcilment com Espanya. Sense aigua, sense llum i envoltats de «rates com conills», expliquen que si es dediquessin al furt, viurien molt millor. Només tenen un consol. «A Sergiu el van operar de càncer gratis -explica Carmen-. A Romania s’ha de pagar. Ja seria mort».

 

–  Setembre 2010. El nomadisme, un mapa de la memòria col·lectiva

El Peródico. Per començar, el nomadisme és una raresa incòmoda en les societats europees, construïdes dins del marc de referència del sedentarisme i la urbanització intensiva. Perquè el nomadisme és una forma de vida sense fronteres, però no és un viatge cap enlloc, sinó més aviat un camí traçat al mapa de la memòria col·lectiva de les comunitats gitanes aferrades a una economia de subsistència. És a dir, les famílies nòmades que procedeixen de Bulgària, de Romania i d’altres països de l’Europa central i oriental encaminen els seus passos cap a destins que atresoren algun tipus de recursos suficients per instal·lar-s’hi.

Seria pura ceguesa negar que en aquestes onades migratòries de comunitats nòmades que han substituït el carro per la caravana no tenen cabuda els que estan disposats a sobreviure al marge de la llei. Però no té cap mena de sentit considerar els rom com els exportadors organitzats d’una forma de petita delinqüència a gran escala. Les gens du voyage, una expressió inclosa en dos decrets aprovats pel Govern de França el 1972, són en gran mesura el testimoni gairebé sempre silent d’una trista tradició europea: el menyspreu per aquells que viuen de manera diferent de la de la majoria, amanit de vegades amb persecucions, pogroms i exclusions de tota classe.

Com passa amb altres minories, l’exclusió social se sustenta en bona mesura en la difusió i consolidació d’estereotips en què es barregen una gran varietat de prejudicis amb alguna idea romàntica forjada per la cultura majoritària. El pes dels estereotips ha estat determinant per comprendre les dificultats d’encaix de l’orbe gitano en l’univers paio i viceversa. Es tracta d’una desconfiança atàvica, perfectament compatible amb marcs de convivència consolidats, com es donen per exemple a Barcelona al Raval, Gràcia i Hostafrancs-Sants. I en més mesura encara a ciutats com Jerez de la Frontera. A tots els llocs en què es registra aquesta doble realitat hi ha en marxa un procés de ràpida adaptació a l’entorn de la cultura gitana; és a dir, les expressions de la cosa genuïnament gitana queden circumscrites a la vida privada o a manifestacions públiques pautades.

Aquest procés és moltíssim més lent i complicat als països que acaben d’arribar a la Unió Europea. Més enllà de tots els casos que es vulguin posar com a il·lustratius d’una realitat canviant, el cert és que les comunitats gitanes dels països de l’Est viuen un procés de marginació constant. No per casualitat els expulsats de França són en la seva gran majoria ciutadans de Romania i de Bulgària, on les exigències posades per la Unió Europea per corregir la situació s’han complert de manera més simbòlica que real.

Esperar que la història transcorregués de manera molt diferent era tan desitjable com utòpic. Només cal recordar que els gitanos instal·lats en països ocupats pels nazis van ser víctimes de l’Holocaust als camps d’extermini, mig milió van ser assassinats i perviu en la comunitat el record de la matança. Però, a diferència del que va passar amb la comunitat jueva martiritzada, la tragèdia dels gitanos va caure en l’oblit i els rom van tornar a l’estat de postració prebèl·lic a un costat i altre del teló d’acer.

En la pràctica, els governs van optar per una via en el fons profundament discriminatòria: induir l’assimilació i renunciar a qualsevol altra forma de convivència. Només fa falta viatjar a algun dels països d’origen de les famílies nòmades que ara expulsa el Govern de França per comprovar que el resultat ha estat desastrós.

– Setembre 2010: ¿Los gitanos pobres no son ciudadanos de la Unión Europea?

Deutsche Welle. Sin poner el tema gitano sobre la mesa de un encuentro informal europeo sobre Inmigración Ilegal y Asilo, el presidente francés, Nicolás Sarkozy, propone facilitar la expulsión de ilegales y personas sin recursos.

“No al racismo del Estado”, manifestación en París, 4 de septiembre de 2010.

París convocaba este lunes, 6 de septiembre, a una conferencia informal sobre Inmigración Ilegal y Asilo. Y eso justo ahora, cuando la política francesa está siendo duramente criticada por la expulsión masiva de miembros de la etnia romaní. Según el presidente galo, Nicolás Sarkozy, en el contexto de la reforma de la ley de migración, el camino para la expulsión de extranjeros ilegales debe allanarse, sobre todo si éstos alteran el orden público, carecen de medios de supervivencia suficientes o abusan de la libertad de movilidad. Sin decirlo abiertamente, Sarkozy hablaba de los gitanos.

Llegan del Este

La ola de gitanos provenientes del Este europeo en busca de mejores condiciones de vida en Europa central ha puesto a la “minoría más antigua de Europa” otra vez en el foco de atención; más aún desde que Francia ordenara la expulsión de unos 8.000 miembros de esta etnia, gitanos originales de Bulgaria y Rumania, y el desmantelamiento de aproximadamente 200 campamentos en todo el territorio galo. La violencia contra la policía, desatada a raíz de la muerte de un joven romaní en la Bretaña el pasado julio, ha llevado a un endurecimiento de las medidas. Sólo este verano han tenido lugar unas mil repatriaciones.

“No se trata de expulsar a inmigrantes búlgaros o rumanos, son acciones dirigidas directamente contra la población romaní”, dice el portavoz de Voix de Roms, una organización que representa a los entre 300.000 y 400.000 gitanos que viven en Francia con pasaporte francés. Dos tercios de ellos no son nómadas, se dedican al comercio, tienen pequeños negocios o realizan trabajos temporales, según cifras de la organización. Entre diez y doce millones de romaníes residen en todo el ámbito de la Unión Europea y los Balcanes.

Dinero para no volver

“El proceder del Gobierno francés no está dirigido simplemente contra europeos del Este que quieren asentarse en el país sin tener trabajo, sino que tiene como objetivo, basándose en consideraciones étnicas, a los gitanos”, acusa por su parte Volker Beck, portavoz de Los Verdes en el Parlamento alemán.

Organizaciones defensoras de los derechos humanos han puesto el grito en el cielo ante la actitud gala, que defiende a capa y espada el Elíseo y que, con una indemnización de 300 euros por adulto y 100 por niño, se pretende pintar de voluntaria. La condición para recibir el dinero es que no vuelvan.

¿Violación de derechos europeos?

La legalidad de todo este proceder es muy dudosa. Autoridades de la Unión Europea –con la comisaria de Justicia y Derechos Civiles, Viviane Reding, a la cabeza- exigen que se verifique su conformidad con las leyes comunitarias; en caso de no estar de acuerdo con los tratados vigentes en la UE, Francia podría verse expuesta a una querella.

“Todos los ciudadanos europeos tienen los mismos derechos. Nadie puede ser expulsado de un país sólo por pertenecer a la minoría romaní. El Parlamento Europeo debatirá este complejo asunto. Los parlamentarios están muy preocupados por la situación de los gitanos en algunos países miembros de la UE”, declaró Jerzy Buzek, presidente de la eurocámara, al anunciar un debate al respecto en el pleno de Estrasburgo del este 7 de septiembre.

Bulgaria y Rumania en la UE apenas desde 2007

Dado que tanto Bulgaria como Rumania son miembros de la Unión Europea desde 2007, búlgaros y rumanos son ciudadanos comunitarios en igualdad de derechos, incluido el de libre movilidad y el de residencia en cualquier otro país de la Unión. Excepciones a esta directiva pueden ser tomadas después una revisión individual del caso y si la persona presenta un especial peligro o peso social.

Sin embargo, en una directiva del año 2004 –en la que dice basarse el Gobierno francés para sus repatriaciones- se estipula que un ciudadano europeo puede residir más de tres meses en otro país miembro siempre y cuando demuestre que cuenta con medios o ingresos por empleo y con seguridad médica. Además, tanto Bulgaria como Rumania se encuentran todavía en proceso de adhesión y el libre acceso al mercado laboral está aún sujeto a condiciones en 11 países de la UE, Francia, Alemania, Bélgica y Reino Unido entre ellos.

Con todo, las restricciones a la movilidad laboral, en realidad, sólo se aplican a búlgaros y rumanos que quieran ser empleados, no a personas que deseen estudiar o establecerse como independientes. En este complejo entramado legal se sustentan las incansables declaraciones francesas de que no ha obrado ilegalmente.