Entrevista amb Ricardo Borull (Enseñantes con Gitanos): “L’escola és el lloc on més iguals són els nens i nenes”.

Romalife entrevista a Ricardo Borull, un dels referents en la lluita de la causa gitana en l’àmbit de l’educació. Des de la presidència d’Ensneñantes Con Gitanos, jubilat de la docència, continua defensant l’educació intercultural. Amb la seva aposta per una escola inclusiva i igualitària, ha perseguit l’objectiu  de la correcta escolarització dels nens i nenes gitanos en el sistema educatiu.

Un sistema educatiu que queda afectat per la segregació dins els barris més marginals, on l’educació queda “enquistada” per les problemàtiques socials i que el sistema sembla mirar a una altra banda.

Tot i així, Borull explica el canvi de paradigma en les famílies gitanes que hi ha hagut en les darreres dècades respecte la visió de l’educació a les escoles. Mentre que abans l’escola era vista com un agent represor que pretenia “desgitanitzar” i normalitzar els infants gitanos, actualment és vista com un element necessari on ja no és estrany veure a estudiants gitanos universitaris.

Aquest canvi de paradigma ha estat acompanyat per un canvi del nomadisme al sedentarisme d’aquest col·lectiu, que ha comportat un replantejament en les prioritats i els seus esquemes (importància de l’educació, administració dels diners, construcció de les cases, etc..). Pel que fa al col·lectiu Roma de l’Est, creiem que aquesta evolució és  més lenta per la diferència idiomàtica, les barreres administratives i de documentació, que afavoreixen la sensació d’immigrant i dificulta l’adquisició de noves eines sense deixar de ser gitanos.

L’entrevista també remarca en el paper de l’escola pública com agent inclusiu i la necessitat del treball comunitari dels professors, famílies i treballadors socials, un treball en xarxa que pot quedar afectat pel desgast d’esperar resultats a curt termini en un àmbit tan complex com és l’educació dins els contextos de marginalitat.

Per això, des de Romest apostem  pel treball en xarxa amb professionals de l’àmbit educatiu i vetllem per a què projectes com “Educació per a tots i totes” , que treballa íntegrament amb famílies gitanes de l’Est, vetlli per una educació integral dels infants, reduexi el fracàs escolar del col·lectiu gitano i incorpori la figura dels familiars en l’educació dels fills.

Podeu veure l’entrevista completa al web de Romalife: https://www.romalife.es/imperdibles/02-ricardo-borrull?fbclid=IwAR3cw9IULDndhFKUd_7UlRYWlH02O99tACr6PD3cW7GLYjsFW_0geZ_LkfU

 

 

 

 

El Govern crearà l’Institut Català del Poble Gitano

El darrer dimarts 8 d’octubre el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat la memòria preliminar de l’avantprojecte de crear l’Institut Català del Poble Gitano, que esdevindrà un organisme de referència per crear i proposar directrius dirigides al col·lectiu gitano.

L’Institut tindrà per objectiu la lluita contra els prejudicis contra la comunitat gitana, millorar l’ocupació i l’inserció laboral i treballar per aconseguir l’èxit educatiu dels infants, que actualment presenten taxes més altes d’absentisme i fràcàs escolar i on només entre l’1% i el 2.6% de la població gitana accedeix a estudis superiors.

Un altre dels objectius de l’Institut és la promoció dels drets de les dones i la incorporació de les seves veus en espais de diàleg i participació. També es recopilarà informació sobre la situació actual de les persones gitanes a Catalunya.

Des de Romest, celebrem la creació d’aquest nou organisme i esperem que a partir d’ara es visibilitzi més la realitat de les persones gitanes i es pugui treballar de manera conjunta per millorar la realitat de moltes persones gitanes que fins ara no estaven representades a nivell institucional.

Us deixem amb la nota de premsa del Govern: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/377987/govern-impulsa-creacio-institut-catala-del-poble-gitano?fbclid=IwAR3PVX5TKlY0FYjx2kEdICpbhkeJfBEXOUNxyUs62_FmkJ27YKsxVgQyvwU

 

 

Informe Romest 2018

La Xarxa Romest publica l’Informe Romest 2018 on manifestem la nostra preocupació per la desatenció o atenció insuficient que viu aquest col·lectiu al nostre país i aportem alguns elements de reflexió amb la finalitat d’incidir en les estratègies públiques de treball d’acord a la realitat existent.

S’ha elaborat en el marc de la Xarxa ROMEST, la qual impulsada i coordinada per VINCLE, Associació per la Recerca i l’Acció Social, rep suport econòmic de la Direcció General d’Acció Comunitària I Cívica del Departament de Treball, Afers Socials i Família a través del Pla Integral del Poble Gitano des de 2012. Està formada per nombroses Entitats que treballen directa o indirectament amb aquesta població i també per professionals de Serveis Públics.

Esperem que aquest informe faci reflexionar a les institucions i a les persones que tracten diariàment amb la població gitana d’ Europa de l’est i d’aquesta manera poder plantejar el reconeixement i la garantia dels  drets humans d’aquestes persones tot reforçant el desplegament de la seva dignitat,  i els seus drets de ciutadania fent possible l’accés als diferents serveis i a la participació. 


A continuació, us invitem a llegir l’informe de la Xarxa Romest:

Versió en català: INFORME ROMEST 2018

Versió en castellà: Informe Romest 2018 CAST

Versió en Anglès: Informe Romest 2018 ENG

Si teniu qualsevol dubte o comentari, ens podeu escriure a romest@vincle.org

Avui 2 d’ Agost és el Dia Internacional de les víctimes gitanes del genocidi nazi

Al maig de 1944, els nazis van començar a planejar la “Solució Final” pel camp de famílies gitanes d’ Auschwitz. La data inicial per acabar amb el “camp gitano” era el 16 de maig. Els gitanos empresonats al camp de concentració i extermini van rebel.lar-se contra les forces de les SS i els van fer front amb pals, eines i pedres. Les SS van haver de retirar-se, veient la força i resistència dels gitanos. Aquesta resistència els va donar uns quants mesos adicionals de vida.

En aquell moment els nazis tenien por de que la justa rebel.lió es traspasés a altres parts del camp i van executar la “Solució Final” el 2 d’ agost. Malgrat la resistència del poble Roma, 2.897 homes, dones i infants van ser transportats en camions a la cambra de gas número 5 i van ser exterminats. Després de l’ alliberament d’ Auschwitz el 1945, només sobrevivien 4 persones d’origen Roma.

Perdonem però no oblidem perquè mai es torni a repetir.

Si voleu investigar més sobre l’holocaust gitano i descobrir eines educatives per concientitzar a la societat en general sobre aquest fet obscur de la nostra història recent, aneu a l’apartat de documentació, on trobareu el manual “Right to Remember” produït per la comissió europea.

Més informació: http://2august.eu/ (en anglés)

Es publiquen les recomanacions pel tractament de la comunitat gitana als mitjans de comunicació.

 

Resultado de imagen para recomendaciones para el tratamiento de la comunidad gitana

En el marc de la campanya “No prejuicios” impulsada per la Federació de Dones Gitanes Kamira han nascut les recomanacions pel tractament de la comunitat gitana als mitjans de comunicació.

Celebrem la iniciativa i esperem que tots els mitjans de comunicació del país les facin seves. Els avenços que s’han realitzat en les últimes dècades en matèria de polítiques públiques d’inserció i de no discriminació envers la comunitat gitana, són indubtables, però encara queda molt per fer ja que estem molt lluny de fer desaparèixer els prejudicis.

Els mitjans de comunicació, com, agents responsables de la construcció d’ idees, identitats i imaginaris, tenen la responsabilitat de deixar d’associar a la comunitat gitana, a fenomens de marginalitat, pobresa i delinqüència.

A partir d’ara, la comunitat gitana té un altre aliat al seu costat. No ens oblidem que a part de la comunitat gitana espanyola, actualment existeix una comunitat important de gitanos procedents de l’est d’ Europa vivint al nostre pais. Està a les mans de la nostra societat acceptar o denunciar aquests missatges racistes i estereotipats que només empitjoren la convivència diària de les diverses comunitats existents al nostre territori.

Recomendaciones medios de comunicación

 

LES DONES OBLIDADES

 

 

praheEl passat 4 de novembre la República Txeca va rebutjar la proposta del Consell d’Europa de compensar de forma extrajudicial a les dones gitanes estilitzades entre 1966 i 2012, que van ser mutilades sota amenaces de no rebre subsidis socials o per obtenir mitjans financers .

“Una sentència judicial ha de ser el camí per a la indemnització per danys en els casos d’esterilització involuntària”, ha assenyalat avui el primer ministre, el socialdemòcrata Bohuslav Sobotka.

El màxim que Praga està disposada a fer és “oferir assistència legal gratuïta o a cost raonable a tots aquells que la necessitin”, ha precisat el polític esquerrà, el país ha intentat sense èxit cercar una via de compensació legal per a aquestes persones.

Per aquest motiu, desenes de dones gitanes es van dirigir la dècada passada al Defensor del Poble, sobretot en constatar que corrien el risc que el suposat delicte prescrigui i no obtindrien justícia.

El comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muižnieks, va comunicar el dia 4 per carta a l’executiu txec la decisió adoptada pel Consell d’Europa, que torna a denunciar el que considera com a situació discriminatòria de la comunitat gitana.

A més d’insistir en la qüestió de la indemnització a les dones esterilitzades, Muiznieks es refereix també a la necessitat de clausurar una granja de porcs a Lety, al sud del país, un lloc on hi va haver un camp de concentració nazi en què van morir molts gitanos on la II Guerra Mundial, i que té un senzill monument memorial.

El Govern txec va acordar aquest any la seva intenció de tancar aquesta granja i adquirir el solar per edificar un memorial més digne, i Sobotka va confirmar que “les negociacions de compra estan en marxa”.

El Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d’Europa va reaccionar amb una nova carta a la denúncia realitzada pel “European Roma and Travellers Fòrum” (ERTF) contra la República Txeca.

Aquest comitè considera que els gitanos txecs pateixen més per “la falta d’accés a l’habitatge, segregació residencial, condicions de vida inadequades i execució de l’habitatge”.

“BRÜDER DER NACHT” (Germans de la Nit), un documental sobre la prostitució masculina Romaní a Àustria

Amb el títol “Brüder der Nacht” (Germans de la Nit) aquest documental es fica de ple a la història de la prostitució masculina romaní fent el seguiment d’ un grup de joves Romà que arriben a Viena amb la intenció de tenir llibertat i guanyar uns diners. Només disposen dels seus cossos i és allò que posen en venda.Tracten de calmar la seva situació lluny de casa fent grup amb els seus col.legues i atenuar la sensació de desampar, tot i així, les nits són llargues i plenes d’ imprevistos.

Segons termina la nit, la seva segona vida comença amb la lluita per mantenir llurs famílies i fills.

 

prostitucio-romaniEl documental està previst estrenar-se pel mes de febrer del 2017. El seu director és Patric Chiha i té una durada de 88 minuts.

PRIMER FONS DOCUMENTAL DEL POBLE GITANO A CATALUNYA

Aquest dimecres 16 de novembre de 2016, s’ha inaugurat a la Biblioteca del Nord de Sabadell el primer Fons Documental del Poble Gitano a Catalunya, obert a tota la ciutadania.

El fons ofereix més de 200 volums entre revistes, llibres i audiovisuals.

mon_gitano

EL PREJUICIO ES EL TATUAJE QUE MÁS DUELE

La Fundación Secretariado Gitano ha fet pública la seva nova campanya de sensibiltzació, contra l’ estigma i la discriminació vers el poble gitano.

El 16 de novembre de 2016, Diada Internacional per a  la Tolerància, Amanda, una jove gitana va a tatuar-se un prejudici com a protesta pel rebuig social cotidià vers la població gitana. Ajudeu-nos a parar aquest tatuatge i convertim-lo en positiu, usant el hashtag #ElTatuajeQueMásDuele.

el tatuaje que mas duele

logo_eltatuajequemasduele_negro_1__175x175tatuaje2