Resum i vídeo de les JORNADES ROMEST 2020

El passat dijous 19 de novembre es va celebrar la VI Jornades Romest, dedicat a com la COVID ha afectat al col·lectiu gitano de l’est tant a Catalunya, com Espanya i a la resta d’Europa.

La Jornada la va obrir la directora tècnica de VINCLE, Marta Soler, introduint la Xarxa Romest i agraïnt als membres de la Xarxa el seu suport en l’organització de les jornades: Catherine Bonhoure (Fundación Secretariado Gitano), Òscar López i Gerado Tiradani (APROAPE), David Rodríguez (Fundació Idea), Salvatore Cosentino (CEPAIM), juntament amb la Francina Planas i l’Ester Targa de VINCLE.

A continuació es va fer la presentació institucional a càrrec de la Tània García del Pla Integral del Poble Gitano  i després es va donar pas a les ponències, moderades per l’Òscar López.

La primera ponència,  en Marc Vallés ens ha explicat com la pandèmia ha afectat als diferents estats d’Europa però particularment a Romania a nivell social, de salut i educatiu, posant ènfasi en la discriminació que ha patit la comunitat rrom també a Romania.

A continuació l‘Almudena Macías ha centrat les conseqüències de la pandèmia en l’Estat Espanyol i com la comunitat gitana de l’est ha vist afectat les seves formes de subsistència de manera dràstica, afectant també en àrees de vital importància com és l’educació i la sanitat.

En la segona part de les Jornades, l’Ester Targa ha moderat la taula rodona on s’ha centrat més en explicar com els serveis a peu de carrer han hagut de fer front al COVID-19. Per una banda,  la Rebeca Collantes, referent municipal dels serveis OPAI i SISFAM de l’Ajuntament de Barcelona ens ha presentat els serveis que atenen a famílies que vieuen en els assentaments i com els recursos s’han hagut d’adaptar per fer front a les demandes generades per l’estat d’alarma.

Per altra banda, la Catherine Bonhoure de la Fundación Secretariado Gitano ha visibilitzat les accions portades a terme des de les entitats com VINCLE, FSG, CEPAIM, APROAPE, que atenen el col·lectiu gitano-romanés i que han hagut de fer front a tota la incertesa i la ineficàcia d’algunes administracions  en moments de màxima complexitat per atendre a les famílies rrom.

 

Finalment, en la taula rodona també hem presentat un cas d’èxit en la integració del col·lectiu gitano de l’est a través de l’Associació Barró i el seu programa de formació y inserció laboral de mediadors interculturals com a clau d’inclusió en el Gallinero i Cañada Real, l’assentament gitano-romanès més gran d’Europa. Hi han intervengut la seva coordinadora Aura Morales i dos participants del projecte, el Samuel i la Rozalia, els quals ens han explicat la seva experiència i com la mediació intercultural els ha ajudat adquirir competències i a obrir-los les portes en l’àmbit laboral.

Tancant les Jornades Romest 2020, la impulsora de la Xarxa i directora de metodologia i qualitat a Vincle, la Francina Planas, ha subratllat, per una banda,  la necessitat de que les administracions prenguin les mesures adequades per evitar les situacions de vulnerabilitat que dia a dia estan fent front el col·lectiu gitano de l’est i, per altra banda, ha fet una crida a la empatia i a la col·laboració del conjunt de la població, especialment en  moments d’incertesa com l’actual. Per fer tot això, és impresindible visibilitzar el poble rrom, conèixer les realitats que s’estan donant i a partir d’aquí, poder actuar.

Agraïm l’èxit de participació en les Jornades i especialment, als ponents i membres de la Xarxa que han fet possible l’organització d’aquest esdeveniment.

A continuació, us deixem amb el vídeo de la Jornada Romest 2020.

Seguim endavant!

 

Obertes les inscripcions per les Jornades Romest 2020

Després d’un any sense jornades, les Jornades Romest tornen i aquest any aniran centrades en com la situació actual de pandèmia ha afectat (i encara afecta) en la població Rrom tant a Catalunya com en altres indrets de dins i fora l’estat espanyol.

La població rrom / gitana de l’Est d’Europa, davant la COVID19: situació actual i reptes de futur 

La pandèmia pel Covid 19 ha sacsejat les societats arreu del món, no només des de punt de vista sanitari; estem observant el creixement dela desigualtat, així com també la precarietat, la inseguretat alimentària per part de nombrosos col·lectius socials. Moltes persones gitanes procedents de l’est ja vivien una forta precarietat residencial, laboral, econòmica, social. Com estant vivint la situació a Catalunya, a Madrid,a Europa? Quines respostes s’estan donant?, són suficients? Quins reptes hem d’encarar? Aquestes Jornades tenen la finalitat de conèixer lasituació, entendre-la i poder-hi actuar en conseqüència.

 

Volem oferir un espai de trobada on reflexionar a través de la participació de diferents experts de l’àmbit acadèmic  i professionals del tercer sector sobre quin és l’escenari actual de les famílies rrom davant la situació provocada per la COVID-19 (tancament d’escoles, bloqueig tràmits administratius, confinament en unes condicions d’infrahabitatge, etc.).

La data escollida és el 19 de novembre de 10h a 12’30h i la modalitat serà online.

Cal inscripció prèvia en el següent enllaç.

Ens veiem el 19 de novembre!

 

 

LES ENTITATS INFORMEN

Davant la situació d’emergència sanitària que ha patit el conjunt de la societat i que ha afectat principalment els col·lectius més vulnerables, les entitats membres de la Xarxa Romest van prendre una sèrie de mesures i actuacions durant els darrers mesos per evitar l’augment de la vulnerabilitat social, que ja en circumstàncies “normals” afecta el dia a dia de moltes persones sense recursos. A continuació, citem alguns exemples d’aquestes pràctiques i mesures excepcionals que s’han dut a terme:

-VINCLE:

L’Associació per la Recerca i l’Acció Social Vincle coordina el projecte d’acompanyament socioeducatiu per a famílies gitanes de l’est “Educació per a Tots i Totes”, on  setmanalment es realitza reforç escolar a les biblioteques dels barris. Davant el tancament d’escoles i biblioteques, el programa ha continuat realitzant seguiment telefònic a totes les famílies i intervenció acadèmica a través de videoconferència i trucades telefòniques als infants. També s’ha mantingut una permanent coordinació amb les escoles implicades, els serveis socials i altres agents implicats. A més, també s’han creat vídeos amb el nom “Casa meva és (també) la meva escola”, on es proposa a les famílies generar espais d’aprenentatge i joc a casa amb activitats lúdiques, fomentant també la implicació dels progenitors.

El servei ha sigut fonamental per a les famílies davant la manca d’informació oficial relacionada al COVID-19 i en l’agilització de tràmits per accès a les ajudes de les famílies (targetes moneder, repartiment de dispositius electrònics…).  Finalment, el servei està contribuint en mantenir ponts de comunicació escola-família-serveis socials, i oferint espais d’escolta i cura a les famílies, siguent  un referent emocional, social i acadèmic molt agraït per elles.

 

-FSG

La Fundación Secretariado Gitano ha treballat per la detecció de necessitats dels usuaris, la coordinació amb els serveis socials, la derivació de casos a les xarxes d’ajuda mútua i altres entitats per la repartició d’aliments.

Es destaca la inacció de l’Ajuntament de Badalona, en contraposició amb el de Barcelona, on s’han col·lapsat les ajudes a les famílies afectades i on FSG, conjuntament amb altres entitats, han signat un manifest per denunciar aquesta situació davant manca de resposta dels serveis socials.

També s’han continuat fent seguiment escolar i de les ajudes de forma telemàtica.

 

-APROPAE

APROAPE també ha col·laborat amb l’ajuda d’aquestes famílies. Ha repartit ajudes econòmiques valorades en 7000 € beneficiant a 30 famílies (algunes de manera puntual i d’altres setmanalment). Gran part d’aquests recursos econòmics provenen de la Fraternitat Franciscana Obra social Pa de Sant Antoni, de Beques de Menjador (educo o Probitas) i la resta, de fons propi.

També han sigut proactius en la realització d’accions de reivindicació i denúncia de situacions de vulnerabilitat de drets i discriminació, concretament en l’àrea de Badalona, des d’on s’han sumat al manifest per denunciar la inacció d’algunes administracions del territori.

 

-CEPAIM

Des de CEPAIM, s’han proporcionat kits d’higiene, alimentació i s’han anat atenent les necessitat que han anat sorgint. S’ha treballat molt per informar als usuaris respecte la situació del COVID i les fases de desescalada, atenent necessitats emocionals i ajudant en alguns casos puntuals el pagament del lloguer i fent  prevenció el sensellarisme. Oferiment d’una atenció integral als usuaris afectats.

 

-FUNDACIÓ IDEA

La FUNDACIÓ IDEA continua amb els serveis d’acolliment amb víctimes de violència familiar a Sabadell, serveis essencials que no s’han aturat en la situació del COVID. També han donat resposta a les necessitats primàries dels usuaris, atenent a més de 80 casos. S’han repartit més de 20 mòdems amb accés a internet per reduir la bretxa digital d’aquests infants i joves i s’ha reconduït el suport educatiu per intentar atendre les seves necessitats educatives.

Amb els equips de Garantia Juvenil de Terrassa s’han utilitzat les cuines per la producció i repartició de menjar, on també han participat famílies en la seva elaboració. A més a més, s’ha reconfigurat els ajuts de la Caixa Proinfància, generant bosses d’aliments per les famílies.

També es destaca l’activament  del telèfon del SOAF durant les 24h per atendre les situacions de conflicte intrafamiliar davant la convivència permanent causada pel confinament. Finalment, s’han generat tallers de mascaretes de tela i s’han repartit EPIS, els quals n’han disposat amb abundància.

 

Aquestes bones pràctiques són només alguns exemples de la capacitat d’adaptació de les entitats davant els temps on les persones necessiten més atenció. La pandèmia ha fet visible les desigualtats socials en la nostra societat i fa més encara més greu la situació del col·lectiu gitano de l’est. Per aquestes raons, encara és més necessari la unió d’entitats per sumar esforços, compartir metodologies i maneres de fer per garantir la inclusió social d’aquestes persones.

Seguim endavant.

Enviament del qüestionari “Entén-nos” als centres educatius

Durant aquesta setmana s’està enviant qüestionaris elaborats per la Xarxa Romest als professionals de l’àmbit educatiu sobre les percepcions i les experiències viscudes en relació els alumnes gitanos procedents de l’Est i les seves famílies.

L’enquesta s’ha enviat, per una banda, en les escoles i professionals on la Xarxa ja col·labora, com són el cas dels centres educatius que formen part del projecte Educació per a tots i totes, programa coordinat per VINCLE, dirigit a l’acompanyament socioeducatiu d’infants gitanos de l’est i la implicació de les seves famílies en el seu rendiment escolar.

Detall del projecte d’acompanyament educatiu Educació per a tots i totes

Per altra banda, s’estan enviat les enquestes a altres centres dels territoris on es concentra més població gitana de l’est, on a més d’incorporar nous punts de vista, es pretén donar a conèixer la Xarxa i els materials elaborats fins al moment.

Amb aquesta enquesta, volem apropar la població gitana d’ Europa de l’Est als equips professionals . Creiem necessària la reflexió envers la pràctica professional amb aquest col·lectiu per detectar necessitats on la Xarxa Romest pugui intervenir.

Agraïm la difusió d’aquest breu qüestionari dins la comunitat educativa. Es respon de manera anónima i no és necessari tenir experiència amb la comunitat gitana de l’Est. La data màxima d’entrega és el 29 de maig del 2020.

Com pot estar afectant la crisi del COVID-19 a les famílies gitanes de l’est?

En unes setmanes, tant a l’Estat Espanyol com a Catalunya estem vivint una situació de crisi sanitària global per l’aparició i propagació del COVID-19 (o “coronavirus”), que està suposant un replantejament a molts nivells del sistema sanitari, laboral, social i dels cuidats.
Aquesta crisi situa particularment al col·lectiu gitano immigrat, ja molt complicat previ a la pandèmia, en un posició de desprotecció dels seus drets essencials. A partir de la decretació de l’estat d’alarma del país l’escenari és molt més complex: es combina una situació d’emergència sanitària global , amb una crisi de drets socials que afecta a moltes capes de la societat, que es suma una alta vulnerabilitat que ja arrossegava el col·lectiu gitano anteriorment (segons dades de la Fundación Secretariado Gitano, un 86% està per sota el llindar de pobresa i un 46% de llars viuen en l’extrema pobresa).

Però si anem més en detall, i concretament en el cas del col·lectiu gitano-immigrat, com pot estar afectant aquesta crisi sanitària i social en les famílies gitanes de l’Est establertes a Catalunya?

– Impacte econòmic: Bona part de les famílies treballen al carrer en activitats de subsistència (recull de ferralla, venda ambulant, recollida de fruita…) que amb la situació actual no poden desenvolupar, sense obtenir cap ingrés diari. A més, la gran majoria treballa sense contracte i/o documentació i per tant, queden exclosos a rebre subsidis per no poder treballar. Aquesta situació s’hi suma que moltes famílies gitano-romaneses viuen del dia a dia sense existència d’estalvis, on als pocs dies de no treballar es queden sense possibilitat de subsistència.

– Impacte social: S’ajornen els desnonaments programats. Tot i així, també es paralitzen els tràmits vinculats a les ajudes socials: NIE, empadronaments, etc amb la qual cosa s’alenteix encara més tots els procediments amb l’Administració. En alguns casos, amb la reorganització dels espais de treball i en la posada en marxa dels serveis mínims, ens trobem amb famílies confuses respecte els seus tràmits i amb menys ponts de comunicació amb els referents socials.

També cal destacar la situació d’habitatge irregular en la que es troben aquestes famílies, on moltes d’elles viuen en locals ocupats sense condicions d’habitabilitat garantides, i on es suma a més, la sobreocupació de famílies en els domicilis per l’exclusió socioeconòmica i la tendència a l’alça dels preus dels habitatges.

– Impacte familiar: La convivència de dos o tres famílies en un espai reduït de confinament sense possibilitat de sortir al carrer pot donar lloc a que aflorin disputes i conflictes familiars, especialment, en un col·lectiu on acostuma a fer vida al carrer.

– Impacte sanitari: Degut a les males condicions socioeconòmiques molts gitanos de l’est tenen una salut més precària i poden més propensos a ser població de risc davant el virus. Les condicions d’infrahabitatge tampoc ajuden a garantir espais segurs pel confinament, especialment si algun dels membres presenta símptomes del virus.

– Impacte emocional: Davant una alarma social i sanitària d’aquestes característiques l’angoixa i la preocupació augmenta, especialment si es tracta de persones que ja disposen d’alguna malaltia prèvia i són població de risc. La manca d’informació respecte al COVID-19, degut en molts casos per les barreres idiomàtiques o la poca xarxa relacional de les famílies, poden ser agreujants de la sensació d’inseguretat, fet que ja es suma a la inestabilitat que pateix el propi col·lectiu habitualment.

– Impacte educatiu: Amb el tancament d’espais d’educació formal i no formal la bretxa educativa s’eixampla encara més ja que moltes famílies no disposen del material informàtic per treballar adequadament de de casa. El baix nivell educatiu dels progenitors dificulta la seva orientació i la no disposició d’un espai físic al domicili dedicat exclusivament a l’estudi dificulten encara més el procés educatiu dels infants.

L’absència de recursos per a projectes i referents de suport a aquesta població complica moltíssim l’acompanyament en l’actual situació, així com propiciar vincles i suport amb els serveis socials primaris.

Amb tota aquesta situació, des de la Xarxa Romest demanem mesures que no augmentin la pobresa i la desigualtat en els col·lectius més vulnerables, garantint l’accés als recursos bàsics al col·lectiu gitano de l’est. A continuació recollim algunes de les propostes elaborades per entitats de la Xarxa Romest com la Fundación Secretariado Gitano i l’Associació per la recerca i l’acció social VINCLE que considerem necessàries posar-les durant el període d’emergència:

-Garantir el lliurament d’aliments i productes de primera necessitat (com a medicaments o productes d’higiene bàsica)

-Atendre i reubicar les persones afectades pel Coronavirus en espais habilitats perquè puguin ser atesos d’una forma adequada

-Ampliar la cobertura dels programes de les rentes mínimes per a les famílies que es trobin en una situació precària, agilitzant els tràmits i reduint els requisits per la seva concessió

-Assegurar que tots els infants que disposen de beques menjador rebin ajudes en l’alimentació (en forma d’àpats o ajudes monetàries equivalents als menús escolars) per garantir una alimentació sana, i que a la vegada, aquestes famílies es puguin beneficiar dels menjadors socials del territori.

-Facilitar l’accés informàtic als infants que no disposin de connectivitat ni d’aparells electrònics per evitar que quedin exclosos de les tasques escolars i els materials acadèmics.

-Suspendre el pagament del lloguer, de la hipoteca i dels subministraments bàsics (aigua, llum i gas) a les famílies que es trobin en una situació econòmica precària.

-Habilitar ajudes econòmiques d’urgència pels venedors ambulants i exempció del pagament de taxes municipals i Seguretat Social durant el període de confinament.

-Posar en marxa mecanismes extraordinaris des dels Serveis Socials i les entitats del tercer sector que treballen amb les famílies més vulnerables perquè es coordinin i informin a les famílies en relació a la disponibilitat de les ajudes i en matèria de drets laborals en els casos on es detecti un augment de la precarietat laboral.

-Generar i distribuir materials traduïts en diferents idiomes informant de les últimes notícies en relació al COVID-19 amb un llenguatge entenedor i senzill.

Ens trobem en moments difícils i excepcionals on la majoria dels serveis s’estan adaptant per donar resposta a les persones que més ho necessiten. Des d’aquí, volem transmetre tot el recolzament als professionals dels serveis d’atenció a les persones que treballen contínuament per evitar qualsevol situació de vulnerabilitat, però sobretot, volem donar el nostre suport a les persones que es troben en situació de risc i que en aquests moments pateixen encara més les dificultats per continuar endavant.

Només sumant esforços ens en sortirem.

Entrevista amb Ricardo Borull (Enseñantes con Gitanos): “L’escola és el lloc on més iguals són els nens i nenes”.

Romalife entrevista a Ricardo Borull, un dels referents en la lluita de la causa gitana en l’àmbit de l’educació. Des de la presidència d’Ensneñantes Con Gitanos, jubilat de la docència, continua defensant l’educació intercultural. Amb la seva aposta per una escola inclusiva i igualitària, ha perseguit l’objectiu  de la correcta escolarització dels nens i nenes gitanos en el sistema educatiu.

Un sistema educatiu que queda afectat per la segregació dins els barris més marginals, on l’educació queda “enquistada” per les problemàtiques socials i que el sistema sembla mirar a una altra banda.

Tot i així, Borull explica el canvi de paradigma en les famílies gitanes que hi ha hagut en les darreres dècades respecte la visió de l’educació a les escoles. Mentre que abans l’escola era vista com un agent represor que pretenia “desgitanitzar” i normalitzar els infants gitanos, actualment és vista com un element necessari on ja no és estrany veure a estudiants gitanos universitaris.

Aquest canvi de paradigma ha estat acompanyat per un canvi del nomadisme al sedentarisme d’aquest col·lectiu, que ha comportat un replantejament en les prioritats i els seus esquemes (importància de l’educació, administració dels diners, construcció de les cases, etc..). Pel que fa al col·lectiu Roma de l’Est, creiem que aquesta evolució és  més lenta per la diferència idiomàtica, les barreres administratives i de documentació, que afavoreixen la sensació d’immigrant i dificulta l’adquisició de noves eines sense deixar de ser gitanos.

L’entrevista també remarca en el paper de l’escola pública com agent inclusiu i la necessitat del treball comunitari dels professors, famílies i treballadors socials, un treball en xarxa que pot quedar afectat pel desgast d’esperar resultats a curt termini en un àmbit tan complex com és l’educació dins els contextos de marginalitat.

Per això, des de Romest apostem  pel treball en xarxa amb professionals de l’àmbit educatiu i vetllem per a què projectes com “Educació per a tots i totes” , que treballa íntegrament amb famílies gitanes de l’Est, vetlli per una educació integral dels infants, reduexi el fracàs escolar del col·lectiu gitano i incorpori la figura dels familiars en l’educació dels fills.

Podeu veure l’entrevista completa al web de Romalife: https://www.romalife.es/imperdibles/02-ricardo-borrull?fbclid=IwAR3cw9IULDndhFKUd_7UlRYWlH02O99tACr6PD3cW7GLYjsFW_0geZ_LkfU

 

 

 

 

El Govern crearà l’Institut Català del Poble Gitano

El darrer dimarts 8 d’octubre el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat la memòria preliminar de l’avantprojecte de crear l’Institut Català del Poble Gitano, que esdevindrà un organisme de referència per crear i proposar directrius dirigides al col·lectiu gitano.

L’Institut tindrà per objectiu la lluita contra els prejudicis contra la comunitat gitana, millorar l’ocupació i l’inserció laboral i treballar per aconseguir l’èxit educatiu dels infants, que actualment presenten taxes més altes d’absentisme i fràcàs escolar i on només entre l’1% i el 2.6% de la població gitana accedeix a estudis superiors.

Un altre dels objectius de l’Institut és la promoció dels drets de les dones i la incorporació de les seves veus en espais de diàleg i participació. També es recopilarà informació sobre la situació actual de les persones gitanes a Catalunya.

Des de Romest, celebrem la creació d’aquest nou organisme i esperem que a partir d’ara es visibilitzi més la realitat de les persones gitanes i es pugui treballar de manera conjunta per millorar la realitat de moltes persones gitanes que fins ara no estaven representades a nivell institucional.

Us deixem amb la nota de premsa del Govern: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/377987/govern-impulsa-creacio-institut-catala-del-poble-gitano?fbclid=IwAR3PVX5TKlY0FYjx2kEdICpbhkeJfBEXOUNxyUs62_FmkJ27YKsxVgQyvwU

 

 

Informe Romest 2018

La Xarxa Romest publica l’Informe Romest 2018 on manifestem la nostra preocupació per la desatenció o atenció insuficient que viu aquest col·lectiu al nostre país i aportem alguns elements de reflexió amb la finalitat d’incidir en les estratègies públiques de treball d’acord a la realitat existent.

S’ha elaborat en el marc de la Xarxa ROMEST, la qual impulsada i coordinada per VINCLE, Associació per la Recerca i l’Acció Social, rep suport econòmic de la Direcció General d’Acció Comunitària I Cívica del Departament de Treball, Afers Socials i Família a través del Pla Integral del Poble Gitano des de 2012. Està formada per nombroses Entitats que treballen directa o indirectament amb aquesta població i també per professionals de Serveis Públics.

Esperem que aquest informe faci reflexionar a les institucions i a les persones que tracten diariàment amb la població gitana d’ Europa de l’est i d’aquesta manera poder plantejar el reconeixement i la garantia dels  drets humans d’aquestes persones tot reforçant el desplegament de la seva dignitat,  i els seus drets de ciutadania fent possible l’accés als diferents serveis i a la participació. 


A continuació, us invitem a llegir l’informe de la Xarxa Romest:

Versió en català: INFORME ROMEST 2018

Versió en castellà: Informe Romest 2018 CAST

Versió en Anglès: Informe Romest 2018 ENG

Si teniu qualsevol dubte o comentari, ens podeu escriure a romest@vincle.org

Avui 2 d’ Agost és el Dia Internacional de les víctimes gitanes del genocidi nazi

Al maig de 1944, els nazis van començar a planejar la “Solució Final” pel camp de famílies gitanes d’ Auschwitz. La data inicial per acabar amb el “camp gitano” era el 16 de maig. Els gitanos empresonats al camp de concentració i extermini van rebel.lar-se contra les forces de les SS i els van fer front amb pals, eines i pedres. Les SS van haver de retirar-se, veient la força i resistència dels gitanos. Aquesta resistència els va donar uns quants mesos adicionals de vida.

En aquell moment els nazis tenien por de que la justa rebel.lió es traspasés a altres parts del camp i van executar la “Solució Final” el 2 d’ agost. Malgrat la resistència del poble Roma, 2.897 homes, dones i infants van ser transportats en camions a la cambra de gas número 5 i van ser exterminats. Després de l’ alliberament d’ Auschwitz el 1945, només sobrevivien 4 persones d’origen Roma.

Perdonem però no oblidem perquè mai es torni a repetir.

Si voleu investigar més sobre l’holocaust gitano i descobrir eines educatives per concientitzar a la societat en general sobre aquest fet obscur de la nostra història recent, aneu a l’apartat de documentació, on trobareu el manual “Right to Remember” produït per la comissió europea.

Més informació: http://2august.eu/ (en anglés)

Es publiquen les recomanacions pel tractament de la comunitat gitana als mitjans de comunicació.

 

Resultado de imagen para recomendaciones para el tratamiento de la comunidad gitana

En el marc de la campanya “No prejuicios” impulsada per la Federació de Dones Gitanes Kamira han nascut les recomanacions pel tractament de la comunitat gitana als mitjans de comunicació.

Celebrem la iniciativa i esperem que tots els mitjans de comunicació del país les facin seves. Els avenços que s’han realitzat en les últimes dècades en matèria de polítiques públiques d’inserció i de no discriminació envers la comunitat gitana, són indubtables, però encara queda molt per fer ja que estem molt lluny de fer desaparèixer els prejudicis.

Els mitjans de comunicació, com, agents responsables de la construcció d’ idees, identitats i imaginaris, tenen la responsabilitat de deixar d’associar a la comunitat gitana, a fenomens de marginalitat, pobresa i delinqüència.

A partir d’ara, la comunitat gitana té un altre aliat al seu costat. No ens oblidem que a part de la comunitat gitana espanyola, actualment existeix una comunitat important de gitanos procedents de l’est d’ Europa vivint al nostre pais. Està a les mans de la nostra societat acceptar o denunciar aquests missatges racistes i estereotipats que només empitjoren la convivència diària de les diverses comunitats existents al nostre territori.

Recomendaciones medios de comunicación